13 de febrer
Despres d un recorregut per l Isaan (Tailandia) sense cap turista
Avui he passat la frontera i ja estic a Vientiane, capital de Laos, es
tot molt civilizat i turistic, pero com que es temporada baixa s esta
molt be.
Penso estar hi un parell de dies. Llavors anire cap al nord.
La part turistica on em trobo esta al costat del Mekong en un meandre
al costat del riu com es la temporada seca hi ha tot una extensio
enorme de sorra amb dunes, es molt bonic.
Al costat del riu esta ple de xiringuitos que tenen una plataforma
alfombrada i amb ombra damunt la sorra amb coixins i taules baixes per
pendre un refresc i fer migdiada, ja em veus a mi cap a provar ho, amb
una vista preciosa, un batut natural de pinya i una novela, he estat
millor que una reina, com podeu suposar m'he adormit i tot.
M acaben de fer un massatge als peus, una passada, dema probare el massage d oli.
14 de febrer
M acaben de fer un altre massatge, aquesta vegada d oli per tot el cos, ha estat molt be.
Avui ha estat un dia molt relaxant, al mati he anat a veure el temple
mes antic de Laos aqui a la capital, es un dels unics que ni la guerra
ni el comunisme han destruit, ha estat molt be, conte moltissimes
capelletes a les pareds amb petites imatges de buda que en el seu
moment eren de plata i ara son de fang. llavors he passejat una mica,
he anat a dinar a la vora del riu on esta preparat per la migdiada,
despres una pasteta de xocolata en un lloc pijo on he passat una hora
llegint, despres massatge, internet, hora de sopar i.... dema sera un
altre dia.
Dema agafare el bus public i anire a un poble a uns 150 km d aqui, a mitat de cami de Luang Prabang, la meva propera destinacio.15 de febrer
Que bonic es Laos, no em podia pensar que tingues unes muntanyes tan boniques, Anant nord em vaig parar a Vang Vieng i ha estat precios. Avui he llogat una bici i he fet un pilot de quilometres passant per pobles molt petits, la gent es adorable, tothom saluda quan passes i la mainada els primers. Passava per un caminet suant i bufant i m han fet entrar en el porxo una casa i m han ofer te, inmediatament han aperagut veins per tots costats a veure al turista.
Esta plegat de coves amb estalactites, ahir en vaig anar aveure una i avui una altra. La d avui he hagut d enfilar me per arrivar hi i a dins estava completament en estat natural, cap cami fet s havia de grimpar per alla dins. Aixo es impensable a la nostra civilitzada Europa.
El poble es turistic pero a escala laosiana, o sia petit, els guiris es concentren al poble, molts d ells veuen pelis en els bars, i quan afagafes una bici trobes ben poca gent.
Estic viajant en autobusos locals, o sia en la major part dels viatjes la unica guiri soc jo.
Anecdota divertida: es para l autobus i la gent comenca a sortir, la meva companya de seient, laosiana, em mira i fa psssss. Jo tambe vaig sortir i estava molt acordat: les dones a la dreta de la carretera i els homes a l esquerra.
17 de febrer
Avui ha estat un dia de relax total, m he passejat una mica i prou.
El mes maco ha estat aixecar se a les 6 del mati i anar a veure professons de monjos en totes direccions, pero en diferents files que recorren els carrers recolectant menjar. Dema penso tornarho a veure.
Ahir vaig fer el trajecte Vang Vieng - Luang Pravang. Va ser molt maco, ja que la carretera passa per poblets molt petits i s enfila a les muntanyes, hi ha unes vistes precioses.
Luang Pravang es patimoni de la Humanitat i se n val d aixo, es de lo mes turistic que he trobat, els preus estan pels nubols, va costar trobar una guesthouse amb preus raonables.Esta ple de tours i per la ciutat es quasi com a la Xina que fan pagar per tot el que vols fer o mes ben dit per visitar tots el llocs aconsellats en la Lonely Planet.Llavors es tracta de sortir dels carrers turistics on els preus estan multiplicats per 10.
22 de febrer
Estic viatjant amb amb un grup que som 4 en total (un matrimoni ide la meva edat i una altre noia, tots francesos) i faig practiques de frances, es clar , ja fa una setmana que viatjem junts.
Des de Luang Pravang amb una camioneta convertida amb bus i asseguts als lloc de la carga com en una llauna de sardines varem arrivar a Nong Koai, alla varem agafar el vaixell per remontar el riu i varem arribar en un petit poblet, des de on varem fer excursions per la muntanya, llavors vam tornar remontar el riu.He passat per zones molt poc turistiques.
Ara estem a Luang Namtha, una mica mes turistic que del lloc on venim pero molt suportable, pensem quedarnos uns dies aqui (4 o 5) i fer excursions per veure poblats amb minories etniques.
23 de febrer
Avui us en explicare una de molt bona.La nit passada a les 3 de la matinada la Marijo i jo estavem tranquilament dormides. Darrera el capsal del llit hi havia una finestra oberta pero que tenia reixa i mosquitera. De cop em sembla que la Marijo comenca a parlar jo em desperto i penso carai no sabia que parles dormida i ens trobem les dues assegudes al llit mirant nos i la veu que continuava " les putons de francais qui m on laise dehors...." hi havia un noi, nomes veiem una ombra enfilada a la nostra finestra, al que els seus amics havien deixat a fora al carrer. No l hem volgut obrir pero hem anat a buscar els seus amics perque ho fessin, llavors ens ha vingut un atac de riure que no podiem pas tornar a dormir
Avui hem llogat bicis i hem anat tot el dia en bici, ha estat tot precios, hem passat per petits poblets on algunes dones portaven els vestits de les minories a les que pertanyen, tot en mig de camps d arros verts. Poquissims guiris, els tours no arriben tant lluny.
Dema agafarem el bus i anirem 2 hores cap al nord, Muang Xiang al cap de 2 dies el grup es divideix, ells s en aniran i jo em quedare voltant petits poblets a prop de la frontera amb Myamar fins el 28 que vaig a un poblet on 2 vegades al mes es reuneixen tribus de Myamar, Tailandia, Laos i Xina en un gran mercat (contrabando i opi inclos), llavors comencare el tram de viatje cap a Bangkok, si hi ha prou gent en vaixell pel Mekong sino reculare i ho fare en bus.
1 de marc
Ja estic de nou a la civilitzacio, electricitat, internet, barretes de pa, carrers una mica asfaltats, pero encara sensxe aigua corrent. Com aprofiat l aigua aquesta gent, tot un sistema de llaunes i plastics fan entrar l aigua de pluja a diposits disn la cambra de bany.
Ui i el menjar, no llencan res de res, menjen tota classe d herves i tijes.
Ha estat una passejada interessant pel nord de Laos, he visitat petits poblets de diferentes etnies fent petites ( i ben cansades) excursions en bicicleta. Llavors vaig agafar diferent transports per anar a un poblet estrategicament situat entre: Tailandia, Xina i Birmania. Suposo que ja s enten, camins sense asfaltar, sense telefon i amb 3 hores d electricitat al dia, que serveixen perque la gent es concentri en 3 o 4 cases a mirar la tele. Alla dues vegades al mes s'y fa un mercat i es reuneixen gent dels 4 llocs, molta gent porta encara el vestit tradicional de la seva tribu. En una de les excursions en bici vaig coincidir amb la recolta de la canya de sucre, un espectacle digna de veure, com a les pelis, gent tallant les canyes amb uns grans gavinets, pelant los i portant los al camion. Quan ens varen acostar ( Jo anava amb la Marijo ) ens varen oferir una canya per menjar, en arrivar l espectacle va ser mutuu.En diferent moments he pogut seure entre les dones en els petits poblats i xerrar.Ahir vaig tenir molta sort, despres de donar un darrer com d ull al mercat, vaig poder afagar una furgoneta que portava fruites i juntament amb tres natius pujar a la caixa i recorrer un tram del cami i vaig poder mes o menys anar ellacant fins el poble gran i civilitzat, Luang Nan Tra, alla vaig afagar el darrer minibus per anar a la frontera (180 quilometres de carretera nova i asfaltada)Doncs be en aquesta carretera tant guai de cop un tuk tuk amb conductor borratxo invaeix el nostra costat i sens fot al damunt, sort que el nostre conductor va esquivar el xoc frontal. Resumint 4 hores a la carretera, una grossa rascada a cada vehicle, intermitensts xafats, i va comencar a arribar gent en bici dels poblets dels voltants a gaudir del espectacle. 7 policies van venir a pendre nota dels fets. I la empresa de busos va enviar un altre minibus amb un altra conductor i tots plegats cap a Huang Xay, frontera amb Tailandia, els conductors varen ser de los mes amables, a les 9 del vespre en comptes de deixar me a l estacio de busos perque m espabiles amb varen portar al carrer de les guesthouses (a 1,5 km)
